Vivim envoltats de missatges, pantalles, persones i estímuls. Però potser la connexió que més necessitem no té gaire a veure amb tenir cobertura.

Mai havia estat tan fàcil estar connectats.

Podem parlar amb algú que viu a l’altra punta del món, compartir una fotografia en segons o respondre un missatge mentre esperem el metro.

I, alhora, tinc la sensació que cada vegada ens costa més connectar de veritat.

Amb nosaltres. Amb els altres. Amb la vida.

Connectats per fora. Desconnectats per dins.

Fa temps que aquesta idea em balla pel cap. Potser perquè jo també m’hi trobo.

Hi ha etapes en què vas fent, resolent, cuidant, treballant, contestant, arribant a tot el que pots… i un dia t’adones que fa molt que no et preguntes:

I jo, com estic?

Què necessito? Què em fa bé? Què trobo a faltar? Cap on vull anar?

Connectar amb tu

Per mi, la primera connexió comença aquí: en poder baixar una mica el volum de fora per escoltar què passa a dins.

I no sempre és fàcil. Perquè vivim amb pressa, tenim responsabilitats i sovint és més fàcil continuar fent que parar a mirar.

Però connectar amb tu no significa tenir totes les respostes. De vegades només significa donar-te l’espai per fer-te les preguntes.

Adonar-te que alguna cosa ja no t’encaixa. Reconèixer que necessites un canvi. Recuperar una part de tu que havies anat deixant aparcada.

O simplement recordar què et fa sentir bé.

Connectar amb els altres

També podem estar envoltats de gent i sentir-nos sols. Tenir centenars de contactes i trobar a faltar una conversa de veritat.

Perquè comunicar-nos no sempre significa connectar-nos.

La connexió apareix quan podem ser una mica més nosaltres. Quan ens sentim escoltats, compartim sense tanta pressa, riem o ens emocionem junts.

Quan sentim que formem part d’alguna cosa.

Potser per això crec tant en els grups, en la tribu i en les experiències compartides. Hi ha coses que podem descobrir sols. I n’hi ha d’altres que només apareixen quan ens trobem amb els altres.

Connectar amb la vida

I encara hi ha una tercera connexió que per mi és important: la de sentir-nos vius.

Sortir de l’automàtic. Anar a la natura. Jugar. Crear. Moure’ns. Fer alguna cosa per primera vegada. Mirar el cel. Tenir una conversa que no estava prevista.

Ser-hi.

No cal convertir cada dia en una experiència extraordinària. Potser es tracta de recuperar la capacitat d’estar presents en coses molt ordinàries.

Experiències que connecten

Quan parlo d’experiències que connecten, parlo de crear espais on puguem reconnectar amb nosaltres mateixos, amb els altres i amb allò que dona sentit a la nostra vida.

De vegades serà a través d’una conversa, d’un joc o d’una experiència en grup. D’altres, amb un procés d’acompanyament.

No hi ha una única manera de reconnectar.

I tu, amb què necessites reconnectar ara?

Si fa temps que alguna cosa et ronda, que necessites ordenar el que estàs vivint, escoltar-te o simplement tenir un espai per a tu, descobreix els acompanyaments que he creat perquè puguis dedicar-te aquest temps.

DESCOBREIX ELS ACOMPANYAMENTS

I si et ve de gust sortir del dia a dia, conèixer altres persones i reconnectar a través de la natura, el joc i la vida en grup, dona un cop d’ull a les experiències que proposo: retirs, viatges i campaments per a adults.

DESCOBREIX LES PROPERES EXPERIÈNCIES EN GRUP

Perque potser no necessites fer un gran canvi. Potser només necessites tornar a connectar amb alguna cosa que ja era dins teu. T’acompanyo?